dijous, 4 de desembre del 2008

Fer-nos respectar

(article inèdit)


En el quinquenni que va del 2007 al 2011 la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Governació i via Pla Únic d’Obres i Serveis, finançarà obres municipals per un import de 575 Milions d’€ (és a dir, una mitja de 115 milions d’€ a l’any). A aquesta xifra cal sumar-hi els 166 milions d’€ provinents del FEDER que, d’aquí al 2013, repartirà el mateix Departament (és a dir, 27’6 milions d’€ anuals al llarg de 6 anys).

Ambdues convocatòries (la del PUOSC i la dels FEDER) són gestionades per la Generalitat, en compliment del que estableix l’Estatut (tant l’actual, com l’anterior) en el ben entès que la cooperació local és una competència de la Generalitat.

Tornem, però, a les xifres: 115 m€/any de PUOSC, més 27’6 M€/any de FEDER, sumen 142’6 milions d’€/any per a inversions. Una quantitat que reparteix el Departament de Governació entre els Ajuntaments Catalans mitjançant unes convocatòries degudament regulades per lleis i decrets i mitjançant un procés acurat de selecció dels projectes a finançar.

Doncs bé. Així les coses, l’any 2009, la Generalitat, fent us de les competències en matèria de cooperació local que li atorga l’Estatut, repartirà 142’6 M€; mentre que l’Estat (que no té aquesta competència) repartirà ni més ni menys que prop de 1.200 M€ entre aquests mateixos ajuntaments. És a dir que, sense tenir-ne la competència, sense cap llei que ho reguli (com és el cas del PUOSC), i sense cap procés de selecció racional dels projectes, l'any que ve l’Estat repartirà nou vegades més de diners entre els Ajuntaments que la Generalitat.

A mi em sembla, simplement, un escàndol. Com m’ho sembla el fet que el Departament de Governació (i tot el Govern en ple) no hagi exigit el compliment de la llei. No es tracta de renunciar a aquests diners que prou falta que fan als nostres ajuntaments. Es tracta de creure’ns -o no- les nostres lleis. Es tracta de fer-nos -o no- respectar. Es tracta de complir –o no- l’Estatut (els d’aquí i els d’allà). Es tracta de ser –o no- seriós. I, pel que es veu, el nostre Govern ni és seriós, ni està disposat a complir l’Estatut, ni gosa fer-lo complir a l’Estat, ni es respecta a ell mateix.
Per molt que ens convinguin aquets 1.200 M€, més ens hauria de convenir respectar i fer respectar les regles de joc que ens hem donat. Però resulta que no ho veuen pas així ni aquells que, amb un peu al Govern i l’altre al carrer, acostumen a fer tan enceses proclames patriòtiques. Patètic.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Chapeau! o Chapó!