dimecres, 28 de febrer del 2007

El paper d'Unió Democràtica a la política catalana.

(fragment de la conferència Unió Democràtica avui, INEHCA, abril de 2006)

Vet aquí la paradoxa: militar en la causa ideològica del personalisme comunitari esdevé, al capdavall, la principal garantia de preservació de la institució (o partit). Una institució que, de fet, no és més que una eina al servei de les persones i de la nostra comunitat nacional. Aquesta és, a parer meu, la qüestió. Transcorreguts 75 anys d’ençà del nostre naixement com a partit polític, com a nacionalistes i com a personalistes, tenim molt a dir –i sobretot a fer- en l’actual context polític. Hi tenim a dir i a fer, en primer lloc perquè som la única força política d’obediència estrictament catalana inspirada en el personalisme. Si bé és cert que trobem elements personalistes en altres forces polítiques de la Catalunya d’avui (fet que jutgem com a positiu), cap d’aquests partits polítics s’emmarca en l’àmbit de pensament socialcristià. És en aquest context, i mercès a aquesta combinació, que Unió té espai propi i raó de ser. En altres paraules, i sense cap mena de pretensió, podem afirmar amb orgull legítim que l’existència d’Unió contribueix a normalitzar el panorama polític català.

Més enllà del recurs retòric de “si no existís Unió, caldria inventar-la...” crec que podem afirmar amb rotunditat, que si no existís un partit polític en el que hi confluís la inspiració personalista per una part, i l’obediència estrictament catalana per l’altre, estaríem condemnant a una part importat (per be que potser no majoritària) del nostre electorat a aixoplugar-se sota altres formacions que, o bé són poc (o gens) proclius a entendre i defensar la nostra realitat nacional, o bé sacrifiquen massa aspectes fonamentals del nostre ser personalista, al servei del rèdit electoral.

Aquesta és, a parer meu, la nostra raó de ser com a partit, i aquest és el sentit de la nostra existència ara i aquí: representar un segment de l’electorat català que, si no troba acollida en els nostres plantejaments, s’haurà de conformar amb una imperfecte representació a les institucions de la mà de forces alienes (i fins hostils) a la nostra realitat nacional. En altres paraules, Unió vol garantir a aquest electorat una representació a les institucions, sense que es vegi abocat a haver d’escollir (ni jerarquitzar) entre dues qüestions essencials: la visió personalista de la política (amb totes les conseqüències suara esmentades) i la defensa insubornable de la nostra realitat nacional. Segmentar l’electorat per representar-lo de forma eficient i honesta, conscients, això sí, que per definició no abastarem espectres amplis de la nostra societat. Precisament per això, crec que per ara i en aquests termes, la Federació amb CDC és útil i constructiva.

Amb Unió, CDC abasta un electorat més ampli i amb CDC, Unió incrementa la seva capacitat d’acció. Aspectes, un i altre, que ni es donarien amb la fusió entre ambdues formacions, ni amb el trencament de l’espai compartit que representa la Federació CiU. Junts, Unió i Convergència, sumem més que separats, i junts -que ningú ho perdi de vista- sumem més que barrejats. Crec que és des d’una Unió Democràtica ideologitzada en els termes aquí expressats, que podrem ser veritables servidors de les persones i del país. Crec que aquesta és la manera més honesta d’encarar les relacions al si de la Federació. Aconseguir-ho és a les nostres mans.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquest plantejament que fas al final del text és la gran discussió entre militants d'un i altre partit. Crec que cal abordar definitivament i de forma oberta, el debat sobre la conveniència de fusionar els dos partits.

La marca electoral avui és Convergència i Unió, i tant Duran com Mas, pel votant de base, són de CiU. És aquest mateix votant que no sap distingir el lideratge de Duran a Unió o el de Mas a Convergència. Per ell, tot és CIU.

I seguint aquest mateix criteri, entenc que una formació d'àmpli "mercat" electoral, consolidaria molt més l'espai natural de CiU.

Però com et deia al principi, són els punts de vista discutibles que tots plegats tenim sobre el futur de la Federació.

A un nivell més personal, donar-te l'enhorabona pel bloc, i com no, convidar-te a Esplugues ja que la gent d'Unió d'aquí m'han parlat molt bé de tu.

Cordialment,


Roger Pons

Jordi Viladrosa i Clua ha dit...

El nostre paper ha de ser el propi d'un partit polític que té un projecte definit: mirar d'aportar els nostres plantejaments socialcristians a la societat implicant-nos en tot allò que relaciona ciutadania i institucions de tot tipus. Que fem marca electoral amb Convergència? Cap problema, sempre i quan no hàgim de renunciar a la nostra especificitat. La nostra missió és nítida, oberta, flexible, però té perfil propi i no podem renunciar-hi. Enhorabona pel blog, Ramon.