(article inèdit).
Fa més d’un any, el President Sarkozy va encarregar a personalitats de reconegut prestigi un informe per mesurar el progrés econòmic i social dels països. Un informe per tal d’elaborar nous indicadors per a mesurar la riquesa des d’una perspectiva no estrictament economicista, sinó global.
El resultat s’ha conegut fa pocs dies. Es tracta d’un informe de més de tres-centes pàgines que, sota el títol Rapport de la Comissions sur la mesure des performances économiques et du progrès social fa un conjunt de recomanacions a tenir en compte i que bé podríem resumir en una: hem de desenvolupar indicadors que, més enllà de mesurar l’estricta producció econòmica (el PIB), ens ajudin a mesurar el benestar de la població. En aquest sentit, l’Informe ens parla del Producte Nacional Net (PNN), el qual, a més del PIB, mesura els efectes de la depreciació del capital en les seves dimensions natural, humana, etc.
Caldrà parar compte a aquest Informe que, al marge de la definició de nous indicadors, ens fa un reguitzell de recomanacions entre les que destacaria les següents:
- Tenir en compte el punt de vista de les famílies: tenir en compte els impostos, les prestacions socials, els serveis proporcionats per l’Estat en els terrenys de la salut i l’educació, etc.
- Avaluar la sostenibilitat del benestar, és a dir, la seva capacitat de mantenir-se en el temps.
- Proposar indicadors sobre la qualitat de vida.
- Establir un conjunt d’indicadors relacionals amb el medi ambient, particularment adreçats a donar resposta al fenomen del canvi climàtic.
- O bé avaluar exhaustivament les desigualtats, bé siguin de gènere, de generació, o conseqüència de la immigració.
L’informe és extens, rigorós i profund, i em dóna la sensació que es tracta d’una aportació a tenir en compte tant pel que diu, com per la talla intel•lectual de qui ho diu. En aquest sentit, destaquen els Premis Nobel d’Economia, els Professors E. Stiglitz (que n’és el coordinador) i Amartya Sen, entre molts d’altres. N’haurem de seguir parlant.
dimecres, 23 de setembre del 2009
dijous, 10 de setembre del 2009
L’altra pregunta.
(article inèdit)
Ja sigui per l’interès dels mitjans de comunicació d’un i altre signe, per la perplexitat que generen determinades resolucions judicials, o pel temor dels uns i desig dels altres d’un possible efecte viral, la consulta popular sobre la independència que es farà aquest cap de setmana a Arenys de Munt està ocupant ones, pàgines i tertúlies de tota mena, fins l’extrem d’impedir-nos copsar la gravetat d’alguns esdeveniments que estan succeint al nostre voltant.
En aquest sentit, i vist el debat sobre la situació econòmica que es va substanciar ahir al Congrés dels Diputats, em sembla que els catalans (d’Arenys de Munt i dels altres 945 municipis) tenim una altra pregunta per fer-nos: quina part pagarem els catalans dels 15.000 Milions d’€ de la puja d’impostos anunciada ahir pel President Zapatero ?
Des del meu punt de vista, la resposta a aquesta pregunta és transcendent per diverses raons. La primera, perquè fa quatre dies que el tripartit va assumir (i aplaudir) el nou model de finançament que, vull recordar, repartirà entre el conjunt de comunitats autònomes de l’Estat 12.000 Milions d’euros, és a dir 3.000 milions d’euros menys dels que ingressarà l’Estat amb la puja d’impostos anunciada ahir pel President Zapatero. En segon lloc, perquè després d’assistir al sainet de l’estira i arronsa entre el nostre Govern i el de l’Estat per veure quina part del pastís dels 12.000 milions ens tocava, els catalans ara tenim el dret (i el Govern de la Generalitat, l’obligació) de conèixer quina part ens toca de l’altre pastís, del dels 15.000 d’increment de recaptació. Digueu-me pessimista, però molt em sembla que ens acaben d’aixecar la camisa, i de quina manera...
I en tercer lloc, conèixer la xifra del que haurem de pagar de més els catalans amb aquesta puja d’impostos, és important perquè el President Zapatero, aplicant allò de les millors majories que es fan i es desfan, només la pot fer viable amb el suport dels diputats catalans del PSC (digui el que digui l’Honorable Castells), d’ICV (tot i que s’auto-tranquil•litzarà amb allò de que els rics pagaran la festa) i d’ERC (que ja ha dit amén als Pressupostos del Govern Zapatero, en un signe més de la desorientació política que fa temps que pateix).
Que ningú ho dubti: per bé i per mal, hi ha vida més enllà d’Arenys de Munt. Vida, i preguntes. Moltes preguntes...
Ja sigui per l’interès dels mitjans de comunicació d’un i altre signe, per la perplexitat que generen determinades resolucions judicials, o pel temor dels uns i desig dels altres d’un possible efecte viral, la consulta popular sobre la independència que es farà aquest cap de setmana a Arenys de Munt està ocupant ones, pàgines i tertúlies de tota mena, fins l’extrem d’impedir-nos copsar la gravetat d’alguns esdeveniments que estan succeint al nostre voltant.
En aquest sentit, i vist el debat sobre la situació econòmica que es va substanciar ahir al Congrés dels Diputats, em sembla que els catalans (d’Arenys de Munt i dels altres 945 municipis) tenim una altra pregunta per fer-nos: quina part pagarem els catalans dels 15.000 Milions d’€ de la puja d’impostos anunciada ahir pel President Zapatero ?
Des del meu punt de vista, la resposta a aquesta pregunta és transcendent per diverses raons. La primera, perquè fa quatre dies que el tripartit va assumir (i aplaudir) el nou model de finançament que, vull recordar, repartirà entre el conjunt de comunitats autònomes de l’Estat 12.000 Milions d’euros, és a dir 3.000 milions d’euros menys dels que ingressarà l’Estat amb la puja d’impostos anunciada ahir pel President Zapatero. En segon lloc, perquè després d’assistir al sainet de l’estira i arronsa entre el nostre Govern i el de l’Estat per veure quina part del pastís dels 12.000 milions ens tocava, els catalans ara tenim el dret (i el Govern de la Generalitat, l’obligació) de conèixer quina part ens toca de l’altre pastís, del dels 15.000 d’increment de recaptació. Digueu-me pessimista, però molt em sembla que ens acaben d’aixecar la camisa, i de quina manera...
I en tercer lloc, conèixer la xifra del que haurem de pagar de més els catalans amb aquesta puja d’impostos, és important perquè el President Zapatero, aplicant allò de les millors majories que es fan i es desfan, només la pot fer viable amb el suport dels diputats catalans del PSC (digui el que digui l’Honorable Castells), d’ICV (tot i que s’auto-tranquil•litzarà amb allò de que els rics pagaran la festa) i d’ERC (que ja ha dit amén als Pressupostos del Govern Zapatero, en un signe més de la desorientació política que fa temps que pateix).
Que ningú ho dubti: per bé i per mal, hi ha vida més enllà d’Arenys de Munt. Vida, i preguntes. Moltes preguntes...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)