(article inèdit)
Veig que ERC ha afirmat que només farà pinya amb el Govern (al qual pertany) respecte el model de finançament que ens cal, si en aquesta empresa també hi és CiU. És d’agrair. És molt d’agrair que ERC, després de donar lliçons a tort i a dret, acabi adjudicant a CiU el paper de principal (i, de fet, únic) garant en el difícil procés d’establiment d’un nou model de finançament per Catalunya.
De les paraules de Joan Ridao se’n desprenen, entra d’altres, algunes consideracions interessants. En primer lloc, traspuen la confiança cega que ERC té respecte els seus socis de Govern, pel que fa a la capacitat d’influir o de condicionar al Govern amic de Madrid. En segon lloc, evidencien la incapacitat d’ERC de condicionar per ella mateixa als seus socis de Govern. I en tercer lloc retraten fins on és capaç d’arribar ERC en la pressió per a un bon finançament: ERC no està disposada a plantar el Govern. Pel que es veu, ERC només està disposada a amenaçar-lo amb el suport dels de fora del Govern, és a dir, de CiU.
Sens dubte, tot un exercici de sobirania partidària, tota una demostració de la capacitat d‘ERC de condicionar per ella mateixa al Govern (que ella mateixa ha volgut), i tot un retrat precís de capacitat de maniobra d’ERC al si del Govern... No anem bé.
dimecres, 23 de juliol del 2008
dilluns, 7 de juliol del 2008
El PSOE i el progressisme low cost.
(aticle inèdit)
He seguit amb interès el 27è Congrés del PSOE que, com tots els congressos, ha tingut la doble component de renovació d’algunes cares als òrgans de direcció, així com el debat i elaboració de propostes. Respecte la renovació de cares, no tinc opinió feta. En canvi, sí que m’agradaria dir alguna cosa sobre les propostes programàtiques suggerides i aprovades.
Pel que es veu, el PSOE ha tornat a optar per una aposta netament ideològica (avortament, eutanàsia, laïcitat) d’aquelles que marquen una frontera nítida, a l’hora que tenen la virtut (gens despreciable pels temps que corren) de ser poc gravoses per les arques de l’Estat.
En plena crisi econòmica (forta desacceleració, pels afins al Govern), el PSOE ha renovat intel•ligentment la seva aposta pel progressisme de baix cost. El PSOE torna a apostar per aquell progressisme que marca la diferencia respecte qui és per definició l’alternativa, però que no té impacte pressupostari. Al capdavall, suprimir els funerals d’Estat, treure els símbols religiosos o apostar per l’eutanàsia, és quelcom tan suposadament progressista com atendre la dependència, eradicar la pobresa o dignificar les pensions més baixes, però amb una petita diferència: mentre que la pobresa, la dependència o les pensions costen diners, eradicar els símbols religiosos o apostar per l’eutanàsia, surt més bé de preu.
I pel demés, ben poca cosa, llevat de la clucada d’ull al plurilingüisme de l’Estat i a la nova immigració. Dues propostes que, per cert, contrasten radicalment amb els fets, ja que per un costat aquest mateix PSOE manté viu del Reial Decret sobre la tercera hora del català i per l’altre beneeix sense immutar-se (amb la mà de ZP i de Corbacho) la nova Directiva comunitària sobre immigració.
Poca crisi , doncs, a la cúpula socialista. Tant poca, que el mateix ZP es va atrevir a demanar als congressistes socialistes (no sé si també obrers) que s’animessin a consumir. Vaja, com si això de l’aturada del consum fos una caprici d’una massa que juga a desaccelerar l’economia... Sens dubte, tot un exemple de proximitat del President Zapatero a la gent, als obrers, a les classes mitjanes. Tot un exemple de proximitat presidencial i governamental respecte tots aquells que, per culpa de la maleïda desacceleració (que no crisi), avui els costa més arribar a final de mes que no pas ahir.
He seguit amb interès el 27è Congrés del PSOE que, com tots els congressos, ha tingut la doble component de renovació d’algunes cares als òrgans de direcció, així com el debat i elaboració de propostes. Respecte la renovació de cares, no tinc opinió feta. En canvi, sí que m’agradaria dir alguna cosa sobre les propostes programàtiques suggerides i aprovades.
Pel que es veu, el PSOE ha tornat a optar per una aposta netament ideològica (avortament, eutanàsia, laïcitat) d’aquelles que marquen una frontera nítida, a l’hora que tenen la virtut (gens despreciable pels temps que corren) de ser poc gravoses per les arques de l’Estat.
En plena crisi econòmica (forta desacceleració, pels afins al Govern), el PSOE ha renovat intel•ligentment la seva aposta pel progressisme de baix cost. El PSOE torna a apostar per aquell progressisme que marca la diferencia respecte qui és per definició l’alternativa, però que no té impacte pressupostari. Al capdavall, suprimir els funerals d’Estat, treure els símbols religiosos o apostar per l’eutanàsia, és quelcom tan suposadament progressista com atendre la dependència, eradicar la pobresa o dignificar les pensions més baixes, però amb una petita diferència: mentre que la pobresa, la dependència o les pensions costen diners, eradicar els símbols religiosos o apostar per l’eutanàsia, surt més bé de preu.
I pel demés, ben poca cosa, llevat de la clucada d’ull al plurilingüisme de l’Estat i a la nova immigració. Dues propostes que, per cert, contrasten radicalment amb els fets, ja que per un costat aquest mateix PSOE manté viu del Reial Decret sobre la tercera hora del català i per l’altre beneeix sense immutar-se (amb la mà de ZP i de Corbacho) la nova Directiva comunitària sobre immigració.
Poca crisi , doncs, a la cúpula socialista. Tant poca, que el mateix ZP es va atrevir a demanar als congressistes socialistes (no sé si també obrers) que s’animessin a consumir. Vaja, com si això de l’aturada del consum fos una caprici d’una massa que juga a desaccelerar l’economia... Sens dubte, tot un exemple de proximitat del President Zapatero a la gent, als obrers, a les classes mitjanes. Tot un exemple de proximitat presidencial i governamental respecte tots aquells que, per culpa de la maleïda desacceleració (que no crisi), avui els costa més arribar a final de mes que no pas ahir.
dijous, 3 de juliol del 2008
Intervenció a les lleis de Residus.
Si això funciona (i podria ser que no....) clicant aquí trobareu la intervenció que vaig fer en nom de CiU al Ple del Parlament per fixar la nostra posiió radicalment conrària a la creació de nous cànons sobre els residus, i favorable a modificar la llei 6/93 de residus.
http://www.parlament.cat/portal/page/portal/pcat/IE04/IE0406/IE040603?p_id_video=80465401&p_id_estrat=30473&p_ordre_dia=1&p_origen=cerca
http://www.parlament.cat/portal/page/portal/pcat/IE04/IE0406/IE040603?p_id_video=80465401&p_id_estrat=30473&p_ordre_dia=1&p_origen=cerca
Subscriure's a:
Missatges (Atom)